que tot és molt pla, que tot és molt verd, que tot té una pinta tal i com l’imaginaves
Després pugem a un tren amb el passadís molt ample, de color vermell, ens trobem l’únic rus que conec a Barcelona (que va amb un altre vol, ja és casualitat), i veiem passar uns arbres que tenen el tronc del color dels plataners de la devesa (de Girona), però mooolt més prims i molt més alts. Arribem a una estació de trens i el que hi ha aturat a l’altra via és un d’aquells que he vist en tantes fotos, de color verd
Comprem bitllets de metro (dic “vint”, la dona de la taquilla diu “vint?” i jo repeteixo el més semblant que puc el que acaba de dir ella). Tot és ple de senyores fent feines diverses, venent bitllets, n’hi ha una a baix de les escales mecàniques, dins d’una cabina de vidre, mirant càmeres de seguretat o el que sigui, i una que porta un parell de bosses transparents plenes de pomes. Per la finestra del metro veig aquelles parades de metro tan mítiques, amb columnes de palau i estrelles
A la parada abans de metro, veiem des de fora el riu Moskva, i la nostra universitat. És l’edifici enorme, la MGU. N’he mirat fotos i més fotos, creuant els dits per anar a parar aquí, però cap foto li fa justícia. No en termes de bellesa (és una cosa estranya, tan enorme..) sinó, precisament, en inmensitat. És taaan gros que em sembla que no havia vist mai una cosa tan grossa abans. Estem al setè pis i em sento molt avall. Quan sortim del metro ja el veiem de lluny, i creuant un carrer (molt ample) penso que l’olor de la ciutat se’m fa coneguda, i que fa olor de Belgrad
Arribem finalment a les portalades de la universitat (passem per un carrer ple de pomes no-comestibles que fan molt bona olor), ….. per resumir-ho, fem tràmits (els fan per nosaltres, sort d’això..) i finalment ens instal·len a l’habitació
És d’una cutresa del tot esperada, però fins que no la veus…. està clar que estic encantada. Tinc un pismeni stol (no puc explicar la il·lusió que em fa això), i també una altra taula, normal, totes dues de fusta fosca, una cadira de conjunt, una finestra doble, una làmpara penjada del sostre amb forma de flor, parets amb un estampat molt estrany, un armari de color blanc empotrat i un llit que és com una màrfega i un parell de coixins a sota… Tot fa una olor molt estranya
Després de mirar-nos una estona l’habitació, anem a un altre edifici (però encara dins l’enorme universitat) a sopar, mengem borx (o potser borsch), filet de gallina (que ve a ser carn arrebosada i una mica de formatge fos afegit a damunt) i patates aixafades (purè). Llavors estem tan cansats que caiem damunt del llit i ens adormim
Conclusió de tot plegat: (opinió personal) que encara que de moment Rússia és tal i com me la imaginava, estic convençuda que és molt diferent de com me l’imagino
(l’endemà al matí ens llevem i, a la llum del dia i sense el cansament del viatge, podem fer-nos una mica més a la idea d’on ens hem de passar els pròxims quatre mesos)
Комментариев нет:
Отправить комментарий